L’ascensió a les Roques de Benet és una d’aquelles excursions poc habituals, que amb poc esforç ofereixen una gran recompensa. El trajecte caminant no arriba a 45 minuts, i les vistes des de d’alt són espectaculars, ja que poden contemplar-se casi per complet el Matarranya i la Terra Alta.

És una excursió no apte per a tot tipus de persones, ja que el tram final es realitza per una torrentera pedregosa, i el ritme és lent. Apte també per a nens, tot i que amb prudencia al cim.

És també una bona excursió per a l’avisament de fauna, especialment cabres salvatges i voltors.

Accès per pistes

Per accedir a la pista que porta a l’excursió s’ha de sortir de Lledó direcció Horta de Sant Joan. Deixem la benzinera a mà dreta, y poc abans del desviament a mà esquerra que ens portaria a Horta de Sant Joan, s’ha d’agafar la pista asfaltada que indica Els Ports, i que ens queda a la dreta.

Hem de seguir aquesta pista durant 4,8 km. Al llarg d’aquest recorregut deixarem a l’esquerra un mirador i una font. En aquest punt hem de pendre un desviament a l’esquerra, i que segueix pujant durant 2,2 km per una pista de terra en bones condicions. Aquest desviament està senyalitzat amb un cartell verd, a on clarament es mostra una imatge de les Roques de Benet. Al llarg del trajecte en dues ocasions deixarem altres pistes per l’esquerra, però seguirem per la principal.

La ruta difícil

És recomanable realitzar el trajecte amb vehicle 4×4, tot i que pot fer-se també amb turismes. Especialment en les èpoques de pluges por haver-hi un parell de punts en els que els turismes haurien d’anar amb compte. En qualsevol cas, els que desitgin una excursió més llarga poden aparcar el cotxe en qualsevol punt de la pista i iniciar l’ascensió caminant.

Transcorreguts 2 km de pista de terra, trobarem l’inici d’una torrentera d’aigua a mà esquerra, habitualment seca. El punt està senyalitzat amb una petita pila de pedres, tot i que pot passar desapercebut. En aquest punt pot iniciar-se l’ascensió per la via més curta però també més difícil.

Camí d’accés recomanat

Si seguim uns altres 200 m trobarem una altre muntanyeta de pedres, aquest cop una mica més gran i més evident, tot i que és necessari estar atents. Una marca blava, poc visible, assenyala també el punt d’accés a l’ascensió per la via més fàcil i recomanable.

El camí no té pèrdua, ja que el sender està molt marcat. A més a més en alguns punts es troben marques vermelles, així com més muntanyetes de pedres al llarg de tot el recorregut.

Després d’uns deu minuts d’ascensió entre vegetació trobem una tartera de pedres, després de la qual hi torna a haver vegetació. Poc després, a la dreta del camí, observem una gran cova, amb muros de protecció realitzats en pedra. Val la pena el petit desviament, especialment si l’excursió es realitza amb nens.

Les vistes

En aquest punt les vistes comencen ja a ser prometedores, tot i que només podem veure en direcció nord, cap a les muntanyes que tanquen Els Estrets i fins a Calaceit.

Passats 25 minuts d’ascensió, arribem a la torrentera que amb anterioritat hem descartat. Durant aproximadamente 200 m no queda més remei que pendre aquesta ruta. No es difícil, però s‘ha d’anar a poc a poc i parant compte amb les pedres sueltes.

Finalment arribem al peu de la cima, una esplanada que en poco més de 10 minuts, seguint cap a mà esquerra, ens porta al cim. Hi ha dues rutes d’accés, senyalitzades. Una d’elles es menys recomanable, perquè passa molt prop del precipici.  Un cop a dalt, l’espai per moure’s és gran i no ofereix perill, tot i que s’ha d’estar especialment atent a la canalla per evitar ensurts.

El cim

Al llarg de tot el trajecte, però especialment al cim, és possible trobar cabres salvatges i voltors, i per suposat, unes magnífiques vistes de les muntanyes del Parc Natural dels Ports de Beseit.

Des del cim es veuen molts dels pobles del Matarranya i alguns de la Terra Alta, especialment en dies clars. Començant per l’esquerra, poden veure’s Vall-de-roures, La Freixneda, Torre del Compte, Arnes, Cretes, Calaceit, Lledó, Arenys de Lledó, Horta de Sant Joan i Bot. Sens dubte l’excursió mereix la pena i recompensa el petit esforç de la pujada.

L’excursió amb nens

Aquesta excursió agrada molt als nens per lo molt que impresiona des de baix. Les Roques de Benet es veuen des de molts punts de la zona, i semblen totalment inaccesibles. És un gran premi per ells veure que poden arribar dalt del cim.

L’ascens no és difícil, en el primer tram i en l’últim la pujada és lleugerament pronunciada, però certs punts a mig camí com la tartera o la cova motiven molt als nens a seguir endavant.

Per als menys acostumats, es poden realitzar parades en aquests punts per a que la pujada no es faci tan costosa. I una recompensa addicional: si busquen bé, potser trobaran algún fósil de petxines o similars.

El tram final, per la torrentera, els nens acostumen a realitzar-lo sense problemes, saltant de roca en roca malgrat que el terreny és accidentat. Els adults solem tenir més problema per seguir el seu ritme. Atenció aquí, perquè si teniu sort ja podreu veure cabres salvatges.

Al cim les vistes són espectaculars, i els nens també saben apreciar-ho. És una bona ocasió per «jugar» a trobar els diferents pobles o d’altres detalls del paisatge, com la muntanya de Santa Bàrbara o els molins de vent.

També poden deixar una nota en un recipient metàl·lic que es troba al cim, o buscar el punt més alt del cim, senyalitzat amb una xapa per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

L’espai per moure’s és relativament ampli, tot i que per suposat, no s’ha d’oblidar que estem molt amunt i la caiguda és molt pronunciada. Els nens han de tenir molt clar que s’han de moure per la part central i que en cap cas han de correr.

Què més visitar pels voltants…

Fitxa tècnica

Distancia: 11 km (7 km per pista forestal)
Trigues en arribar: 16 minuts
Vehicle: Recomanable 4×4
Població: Horta de Sant Joan
Com arribar-hi:

Veure ruta